La inquietud pels efectes econòmics produïts arrel de la crisi sanitària del covid-19 han portat a una alta conflictivitat entre arrendadors i arrendataris de locals comercials que acabarà segurament en un increment de nombre de litigis davant dels tribunals un cop s’ alci la suspensió de les actuacions judicials.
Molts arrendataris s’ han vist obligats d’ un dia a l’ altre a tancar els seus locals de negoci oberts al públic en compliment del Real Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’ estat d’ alarma amb la consegüent aturada de la seva font d’ ingressos.
Per altra part, l’ arrendador es troba en què no recupera la possessió del seu local arrendat i en canvi l’ arrendatari es nega a pagar o exigeix una reducció de la renda.
El Real Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’ adopten mesures urgents complementàries en l’ àmbit social i econòmic es centra únicament en els arrendaments d’ habitatge i no fa referència als arrendaments d´ús distint que queden sense una solució clara.
A nivell jurídic, hem de recordar que els contractes vinculen a les parts des de que es perfeccionen (art. 1091 i 1258 Codi Civil espanyol) i hi ha l'obligació de complir-los.
Davant del rigor del principi “pacta sunt servanda”, és a dir l’ obligació de les parts de complir els contractes, el nostre sistema jurídic contempla mecanismes com la figura de la força major i la clàusula "rebus sic stantibus" que es poden fer valer en un procediment judicial per restablir l’ equilibri de les prestacions si les parts no arriben a un acord. Però això vol dir haver de recórrer als tribunals i que sigui el jutge que faci aplicació d' aquests principis quan la demanda sigui admesa i hi hagi judici, és a dir dins de varis mesos.
Així que ens trobem que fins a la data no s'ha dictat cap norma que alliberi als arrendataris del pagament de les rendes de locals comercials durant la crisi del coronavirus, de manera que les rendes d'aquests contractes hauran de continuar essent abonades amb regularitat a la part arrendadora, en els termes que hagin estat pactats en cada un dels contractes, llevat que les parts arribin a un acord al respecte.
Cal intentar un acord en base al principi de la bona fe contractual que redueixi l' impacte d’ aquesta situació excepcional per a ambdós parts. No obstant, si la via de l’ acord resulta infructuosa, es podrà recórrer als tribunals un cop s’ alci l’ actual suspensió de les actuacions judicials. Val a dir que ens trobarem en una situació que arrancarà amb una sobre carga de casos als Jutjats i una especial incertesa en relació a com aplicaran els Jutges els efectes i les conseqüències legals de la crisi del covid-19.