Què és la clàusula rebus?
"REBUS SIC STANTIBUS" és un aforisme del llatí que podria traduir-se com "estant així les coses".
Jurídicament implica que els pactes dels contractes es poden modificar davant alteracions substancials de les circumstàncies que es van tenir en compte quan es van pactar.
És un principi general del dret sense suport legal, si bé la jurisprudència ve admetent i desenvolupant l'anomenada clàusula "rebus" des de fa temps. Els tribunals l'han aplicat sempre restrictivament.
La clàusula "rebus sic stantibus" és l’ excepció a un altre aforisme del llatí: el "PACTA SUNT SERVANDA", que vol dir que allò pactat està per complir-se. Això és: el principi de conservació i immutabilitat dels contractes.
La finalitat de la clàusula "rebus" és doncs REEQUILIBRAR LA DESPROPORCIÓ o CORREGIR EL DESEQUILIBRI que pugui existir en les prestacions recíproques de les parts com a fruit de les actuals circumstàncies.
Per què s'ha posat de moda la clàusula REBUS amb la COVID-19?
La invocació de la clàusula "REBUS SIC STANTIBUS" s’ha posat últimament de moda com a conseqüència de l'estat d'alarma i de la pandèmia de la covid- 19 encara que és un principi general de dret que ja existia anteriorment.
En el moment de contractar les parts tenen en compte tot tipus de circumstàncies que concorren en el moment de la perfecció del contracte, ja siguin circumstàncies econòmiques, socials, personals, etc.
No obstant això, pot succeir que com a conseqüència de la pandèmia les circumstàncies que es van prendre en compte en el moment de la contractació han pogut variar de manera substancial: per exemple, tancaments de locals, restriccions en horaris d'obertura, limitació de l'aforament, tancament de fronteres o restriccions de mobilitat ... i amb això pot ser que es produeixi un desequilibri o desproporció entre les prestacions establertes inicialment per les parts.
Com a remei, s'invoca la clàusula REBUS, per així reequilibrar les obligacions davant la nova situació.
En quin tipus de contractes es pot invocar?
Per a l’ aplicació de la clàusula "REBUS", el Tribunal Suprem exigeix, en primer lloc, que es tracti de contractes de tracte successiu o, al menys, que l’execució de la prestació es trobi separada temporalment de la perfecció del contracte perquè pugui veure afectada per l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies.
Això vol dir que quanta més durada tingui un contracte o més es difereixi el compliment de les prestacions respecte de la perfecció del contracte, més probabilitats hi haurà que sobrevinguin circumstàncies que afectin de manera important al contracte i que no es van tenir en compte en el moment de contractar.
Pensem en contractes de lloguer, contractes de lloguer en centres comercials, però també contractes de compravenda amb el lliurament a termini, etc.
Quins són els requisits?
La jurisprudència de Tribunal Suprem ha aplicat la clàusula "rebus" sempre de manera molt restrictiva i ha mantingut una interpretació molt rigorosa. Actualment, però, alguns dels criteris s'han flexibilitzat.
La jurisprudència ha establert com a requisits:
1) Que es tracti de circumstàncies sobrevingudes de caràcter imprevisible i que produeixin una greu alteració;
2) Que es produeixi un trencament de l'equilibri entre les prestacions o frustració de la finalitat del contracte.
3) Que hi hagi un perjudici econòmic;
4) Que la clàusula "rebus sic stantibus" s'apliqui com a remei subsidiari, únicament quan no hi hagi cap altre mecanisme jurídic.