Què és la clàusula rebus?

"REBUS SIC STANTIBUS" és un aforisme del llatí que podria traduir-se com "estant així les coses".

Jurídicament implica que els pactes dels contractes es poden modificar davant alteracions substancials de les circumstàncies que es van tenir en compte quan es van pactar.

És un principi general del dret sense suport legal, si bé la jurisprudència ve admetent i desenvolupant l'anomenada clàusula "rebus" des de fa temps. Els tribunals l'han aplicat sempre restrictivament.

La clàusula "rebus sic stantibus" és l’ excepció a un altre aforisme del llatí: el "PACTA SUNT SERVANDA", que vol dir que allò pactat està per complir-se. Això és: el principi de conservació i immutabilitat dels contractes.

La finalitat de la clàusula "rebus" és doncs REEQUILIBRAR LA DESPROPORCIÓ o CORREGIR EL DESEQUILIBRI que pugui existir en les prestacions recíproques de les parts com a fruit de les actuals circumstàncies.

Per què s'ha posat de moda la clàusula REBUS amb la COVID-19?

La invocació de la clàusula "REBUS SIC STANTIBUS" s’ha posat últimament de moda com a conseqüència de l'estat d'alarma i de la pandèmia de la covid- 19 encara que és un principi general de dret que ja existia anteriorment.

En el moment de contractar les parts tenen en compte tot tipus de circumstàncies que concorren en el moment de la perfecció del contracte, ja siguin circumstàncies econòmiques, socials, personals, etc.

No obstant això, pot succeir que com a conseqüència de la pandèmia les circumstàncies que es van prendre en compte en el moment de la contractació han pogut variar de manera substancial: per exemple, tancaments de locals, restriccions en horaris d'obertura, limitació de l'aforament, tancament de fronteres o restriccions de mobilitat ... i amb això pot ser que es produeixi un desequilibri o desproporció entre les prestacions establertes inicialment per les parts.

Com a remei, s'invoca la clàusula REBUS, per així reequilibrar les obligacions davant la nova situació.

En quin tipus de contractes es pot invocar?

Per a l’ aplicació de la clàusula "REBUS", el Tribunal Suprem exigeix, en primer lloc, que es tracti de contractes de tracte successiu o, al menys, que l’execució de la prestació es trobi separada temporalment de la perfecció del contracte perquè pugui veure afectada per l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies.

Això vol dir que quanta més durada tingui un contracte o més es difereixi el compliment de les prestacions respecte de la perfecció del contracte, més probabilitats hi haurà que sobrevinguin circumstàncies que afectin de manera important al contracte i que no es van tenir en compte en el moment de contractar.

Pensem en contractes de lloguer, contractes de lloguer en centres comercials, però també contractes de compravenda amb el lliurament a termini, etc.

Quins són els requisits?

La jurisprudència de Tribunal Suprem ha aplicat la clàusula "rebus" sempre de manera molt restrictiva i ha mantingut una interpretació molt rigorosa. Actualment, però, alguns dels criteris s'han flexibilitzat.

La jurisprudència ha establert com a requisits:

1) Que es tracti de circumstàncies sobrevingudes de caràcter imprevisible i que produeixin una greu alteració;

2) Que es produeixi un trencament de l'equilibri entre les prestacions o frustració de la finalitat del contracte.

3) Que hi hagi un perjudici econòmic;

4) Que la clàusula "rebus sic stantibus" s'apliqui com a remei subsidiari, únicament quan no hi hagi cap altre mecanisme jurídic.

Quant he de pagar d'aliments pels meus fills en cas de divorci o separació?

Per determinar la quantitat a pagar com a pensió d’aliments a favor dels fills ha de examinar-se, d´una banda, la capacitat econòmica dels progenitors i de l’altra, les necessitats d’ el menor o menors tenint en compte el règim de guarda i custòdia, sigui compartida o exclusiva a favor d'un dels progenitors.

La quantia mínima de la pensió d'aliments o "mínim vital" és la quantitat amb què els progenitors han de contribuir per cobrir les despeses més imprescindibles per a la cura dels fills menors.

Segons la jurisprudència de les audiències provincials: "aquest mínim vital constitueix una prestació alimentària a favor dels menors que sol oscil·lar entre els 150 i 200 euros en què sol fixar-se pels Tribunals."

Si puc provar que no tinc recursos, puc lliurar-me de pagar aliments?

No. la prestació d'aliments als fills menors és una obligació ineludible de la pàtria potestat.

Fins i tot en situacions en què els progenitors es troben en una difícil situació econòmica, inclòs precària, cal tenir en compte que el deure de donar aliments és de dret natural i és una de les obligacions de major contingut ètic de l’ordenament jurídic espanyol recollida en el article 39.3 Constitució Espanyola.

Així que l'escassetat de mitjans econòmics no és excusa. El que sí que pot sol·licitar-se és contribuir d'una manera proporcional als ingressos, per exemple, en un 70-30% o la modulació que finalment estableixi el tribunal.

D'aquesta manera ho han establert les diverses audiències provincials, entre elles la de Girona, Barcelona, ​​Vigo, Pontevedra, Biscaia, La Corunya, Sevilla, Madrid ... Les audiències han igualment establert que els dos progenitors han de contribuir a un mínim per atendre les necessitats bàsiques del fill.

Els aliments, els he de pagar a la mare o al pare de el menor?

El beneficiari de la prestació és el menor de manera que cada vegada més sovint els Jutjats de Família vénen determinant que els aliments s'ingressin en un compte mancomunada en què es domiciliaran les despeses del fill comú, incloent les despeses ordinàries i les despeses extraordinàries necessaris.

La inquietud pels efectes econòmics produïts arrel de la crisi sanitària del covid-19 han portat a una alta conflictivitat entre arrendadors i arrendataris de locals comercials que acabarà segurament en  un increment de nombre de litigis davant dels tribunals un cop s’ alci la suspensió de les actuacions judicials.

Molts arrendataris s’ han vist obligats d’ un dia a l’ altre a tancar els seus locals de negoci oberts al públic en compliment del Real Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’ estat d’ alarma amb la consegüent aturada de la seva font d’ ingressos.

Per altra part, l’ arrendador es troba en què no recupera la possessió del seu local arrendat i en canvi l’ arrendatari es nega a pagar o exigeix una reducció de la renda.

El Real Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’ adopten mesures urgents complementàries en l’ àmbit social i econòmic es centra únicament en els arrendaments d’ habitatge i no fa referència als arrendaments d´ús distint que queden sense una solució clara.

A nivell jurídic, hem de recordar que els contractes vinculen a les parts des de que es perfeccionen (art. 1091 i 1258 Codi Civil espanyol) i hi ha l'obligació de complir-los. 

Davant del rigor del principi “pacta sunt servanda”, és a dir l’ obligació de les parts de complir els contractes, el nostre sistema jurídic contempla mecanismes com la figura de la força major i la clàusula "rebus sic stantibus" que es poden fer valer en un procediment judicial per restablir l’ equilibri de les prestacions si les parts no arriben a un acord. Però això vol dir haver de recórrer als tribunals i que sigui el jutge que faci aplicació d' aquests principis quan la demanda sigui admesa i hi hagi judici, és a dir dins de varis mesos.

Així que ens trobem que fins a la data no s'ha dictat cap norma que alliberi als arrendataris del pagament de les rendes de locals comercials durant la crisi del coronavirus, de manera que les rendes d'aquests contractes hauran de continuar essent abonades amb regularitat a la part arrendadora, en els termes que hagin estat pactats en cada un dels contractes, llevat que les parts arribin a un acord al respecte.

Cal intentar un acord en base al principi de la bona fe contractual que redueixi l' impacte d’ aquesta situació excepcional per a ambdós parts. No obstant, si la via de l’ acord resulta infructuosa,  es podrà recórrer als tribunals un cop s’ alci l’ actual suspensió de les actuacions judicials. Val a dir que ens trobarem en una situació que arrancarà amb una sobre carga de casos als Jutjats i una especial incertesa en relació a com aplicaran els Jutges els efectes i les conseqüències legals de la crisi del covid-19.

21 de maig 2019

COMPRAR UNA PROPIETAT A ESPANYA

Comprar una casa o un apartament a Espanya és el somni de molts estrangers. Aquest somni pot convertir-se fàcilment en un malson si no es gestiona de manera adequada.

Una transacció financera i emocional tan important ha de ser monitorada per un assessor legal independent. Avui parlem amb l'advocat NÚRIA ANGULO ROIG, d'AR LEGAL & BUSINESS.

Durant aquesta entrevista, l'advocada Núria Angulo explica el paper de cada un dels professionals involucrats en la compra de béns immobles a Espanya, quins són els passos anteriors a seguir, si és aconsellable signar un document de reserva, què són les "arres" o contracte de dipòsit i els diferents tipus d'arres, i què considerar en sol·licitar una hipoteca.

Aquest vídeo conté una entrevista en anglès. Per a consultes jurídiques en català, no dubti en contactar directament amb el nostre bufet. L'advocada Núria Angulo, els respondrà amb molt de gust.

1d83a25c-33ce-44df-96b6-a61ff4ede68f

https://www.youtube.com/watch?v=8bUa7htS3Us&t

L'advocada Núria Angulo Roig guanya un judici a la multinacional alemanya propietària del Centre Comercial Espai Gironès.

El Jutjat de Primera Instància nº 2 de Girona ha dictat una sentència desestimant una demanda interposada per la propietària del Centre Comercial Espai Gironès de Salt, 

"Commerz Real Investmentgesellschaft mbH Sucursal en España" contra unes llogateres d’un local que ja l´havien desocupat des de feia més d’un any. 

Malgrat haver retornat la possessió del local amb entrega de claus per mitjà de notari, el Centre Comercial va instar els seus serveis jurídics a reclamar les rendes que segons el Centre li eren degudes fins a la finalització dels cinc anys establerts en el contracte d´arrendament, tota vegada que no reconeixia que el contracte hagués quedat resolt des del mes de Gener de 2010 quan així van comunicar-ho de manera fefaent les arrendatàries. 

Així les coses, el judici es va celebrar el passat dia 11 de Gener de 2011, en el marc del qual l’advocat del Centre Comercial pretenia que es condemnés a les llogateres a pagar tot el lloguer des del mes de Desembre de 2009 fins a la finalització del contracte, en total més de 30.000 Euros en concepte de rendes

L’advocada de les demandades, lletrada Núria Angulo Roig, va oposar-se a la petició del Centre Comercial adduint que no es podien reclamar les rendes de l’any 2010 tota vegada que les arrendatàries havien entregat les claus del local el mes de Gener de 2010 per mitjà de notari i burofax. 

El gerent del Centre, entrant en contradiccions en el seu discurs, en l'acte de judici va negar en un primer moment haver rebut aquesta notificació però posteriorment va admetre haver tingut coneixement de l'entrega de claus. Aquest fet va fer decidir a la jutgessa a donar la raó a les arrendatàries tota vegada que ha considerat demostrat que el contracte havia quedat resolt des de l’entrega de la possessió el mes de Gener de 2010, i per tant no se’ls podia reclamar a les llogateres cap renda posterior a aquella data

Trascendència jurídica de la sentència:

És evident que aquesta sentència té trascendència jurídica més enllà d’aquest cas ja que poden veure’s beneficiats per la mateixa i emparar-se en aquest criteri judicial tots aquells comerciants obligats per contractes amb una durada definida que no desitgen complir amb tot el termini del contracte pactat.

El Centre Comercial va interposar una reclamació de desnonament per manca de pagament, pel que la jutgessa va determinar que no es podia desnonar a algú que amb anterioritat a la presentació de la demanda de desnonament ja havia entregat les claus sense cap renda pendent

La sentència també posa de relleu la conducta obstruccionista portada a terme per part del Centre Comercial que va refusar injustificadament l’entrega de claus del local i que no va acceptar la resolució del contracte establint la jutgessa literalment el següent: “seria suficient amb no acceptar la voluntat manifestada de ressolució per part de l’arrendatari per tal que aquest quedés obligat al contracte fins que la resolució fos acceptada, això és evidentment un  desequilibri prestacional que no pot ser emparat”.

https://www.diaridegirona.cat/girona/2011/02/02/jutjat-desestima-reclamacio-dun-lloguer-30000--lespai-girones/462488.html

6 de març 2019

Mesures de Protecció al testimoni i les percepcions personals en les declaracions.

L’ advocada Núria Angulo Roig comenta les qüestions tècniques del judici 1-O.

IMG-6880

https://www.elpuntavui.tv/video/321818243-06032019-lilla-de-robinson-especial-judici-1-o-1930-1951.html

article DOBLE VARA 07032019

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1566015-doble-vara-en-la-ideologia.html

 

22 de febrer de 2019

L’ advocada Núria Angulo Roig comenta el judici 1-O del referéndum català de l’ 1 d’ octubre de 2017:

La lletrada explica la prerrogativa del Govern espanyol a impugnar davant del Tribunal Constitucional, amb efectes suspensius, les resolucions de les Comunitats Autònomes, art 161.2 de la Constitució espanyola.

 

IMG-6743

IMG-6744

IMG-6747

https://www.elpuntavui.tv/video/318596042-20022019-lilla-de-robinson-especial-judici-1-o-2122-2139.html

 

DESENVOLUPAT PER VOLCÀNIC INTERNET
phonetwitterfacebookenvelopelinkedin