Assaig de càntic en el temple
ESPRIU, Salvador. Assaig de càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret “,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra bruta, trista, dissortada pàtria.
El meu càntic dels matins de crisi....
Aquests mesos de crisi, quan tan punt desperto i les notícies negatives inunden l’habitació en posar la ràdio...he de confessar que més d’un dia he pensat en agafar les maletes, activar el pla B i tornar-me’n nord enllà, on sembla que ni les retallades són tan acarnissades ni la desil·lusió en el sistema tan profunda...però no, aquesta vegada, seguiré el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort... perquè allà ben lluny l’enyorança m’envaïria i perquè hem de lluitar per ensortir-nos-en i fer d’aquesta pàtria una rica, lliure i desvetllada terra ...
Març 2012