Abril 1, 2012

Assaig de càntic en el temple

Assaig de càntic en el temple

ESPRIU, Salvador. Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret “,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra bruta, trista, dissortada pàtria.

El meu càntic dels matins de crisi....

Aquests mesos de crisi, quan tan punt desperto i les notícies negatives inunden l’habitació en posar la ràdio...he de confessar que més d’un dia he pensat en agafar les maletes, activar el pla B i tornar-me’n nord enllà, on sembla que ni les retallades són tan acarnissades ni la desil·lusió en el sistema tan profunda...però no, aquesta vegada, seguiré el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort... perquè allà ben lluny l’enyorança m’envaïria i perquè hem de lluitar per ensortir-nos-en i fer d’aquesta pàtria una rica, lliure i desvetllada terra ...

Març 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

DESENVOLUPAT PER VOLCÀNIC INTERNET
phonetwitterfacebookenvelopelinkedin