Març 15, 2012

Absolen un pare que no pot pagar la pensió d'aliments del seu fill perquè la defensa al·lega que no té capacitat econòmica

El proppassat 1 de març de 2012, el Jutjat Penal nº 5 de Girona ha dictat una sentència absolutòria en relació a un pare que havia deixat de pagar la pensió d'aliments del seu fill fixada en la sentència d'extinció de parella de fet. En base a la referida resolució civil, el pare estava obligat a satisfer a la mare una pensió de 250 Euros mensuals quan estigués en actiu i 150 Euros mensuals si es trobava a l'atur, més la meitat de les despeses extraescolars.

El Ministeri Fiscal ha considerat que l'acusat és autor d'un delicte d'abandonament de família previst i penat a l´article 227 del Codi Penal, i ha interessat una pena de 4 mesos de presó atès que el pare havia deixat de pagar la pensió d'aliments des de juliol de 2009 fins el setembre de 2010.

La defensa, portada a terme per la lletrada Núria Angulo Roig, ha al·legat que els fets no són constitutius d'un delicte d'abandonament de família doncs el pare no ha deixat de pagar de manera voluntària sinó obligat per les circumstàncies econòmiques precàries en les que estava immers. Davant la impossibilitat de compliment de la sentència per part del pare que ingressava uns 450 Euros mensuals i que amb prou feina tenia suficient per poder menjar i llogar una petita habitació en un pis compartit, l'advocada de la defensa va provar l'absència d'una conducta dolosa per part de l'acusat de manera que en entendre's que l'home no pagava perquè no podia, s'havia de concloure que no va cometre el referit delicte.

Una vegada practicada la prova, la jutgessa ha absolt a l'acusat perquè la capacitat econòmica del pare resultava clarament insuficient per fer front a l'abonament de les pensions reclamades, per la qual cosa l'impagament no es deriva de la voluntat de l'acusat sinó que és conseqüència de la situació precària en la que es trobava. Així mateix, exposa la sentència que de la ponderació dels elements probatoris no existeix prova suficient per enervar la presumpció d'innocència de l'acusat, per la qual cosa procedeix el dictat d'una sentència absolutòria.

L'interès de la sentència radica en el fet de que no és culpable qui no paga si queda acreditada la manca de voluntat en l'impagament. Aquest cas pot servir de precedent per aquelles situacions semblants en què s´acusa a un dels progenitors d'abandonament familiar per no abonar a l´altre les pensions aprovades per sentència civil, quan de fet, en la situació de crisi econòmica en la que es troben actualment nombrosos ciutadans, es fa pràcticament impossible sobreviure i a l'hora satisfer les pensions fixades.

Març 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

DESENVOLUPAT PER VOLCÀNIC INTERNET
phonetwitterfacebookenvelopelinkedin